Segle XIX i XX
El segle XIX comença amb la presència dels soldats francesos de Napoleó a Catalunya. Iniciada la guerra del francès, els sometents adquireixen gran importància com a focus de resistència. Així es creà un important corregiment a les Garrigues resident a La Granadella, comandat per Fernando Chaparro i integrat, entre d’altres pels sometents de l’Albi, Vinaixa, el Soleràs, els Torms o Cervià. El mateix sometent del nostre poble participà en les lluites de Vilafranca del Penedès, Prades, l’Arboç, Torres de Segre, Montblanc o La Granadella.
L’ocupació de les tropes franceses sobre la Baronia de l’Albi i Cervià es produí el 1811. L’any 1812 i com a conseqüència d’aquest domini, la Baronia de l’Albi i Cervià fou inclòs en el departament francès de les Boques de l’Ebre, amb capital a Lleida.
Amb les tropes franceses al poble a mitjans del 1812 s’acabaren les obres d’ampliació de l’església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel.
Cervià va pertànyer a la Baronia de l’Albi fins l’any 1835. En plena guerra carlina, i amb motiu del nou règim constitucional i al ministeri Mendizábal, quedaren suprimides les ordes conventuals (desamortització dels béns de la clerecia) i l’extinció de proves de sang de la noblesa, fou l’anomenada Ley de Mayorazgos.
A l’aplicar-se tot aquest seguit de lleis desamortitzadores la Baronia hagué de renunciar a tot el domini feudal, d’aquesta manera la Baronia de l’Albi perdia el dret sobre el territori de Cervià. D’aquí que Cervià quedà regit pel seu propi ajuntament constitucional. Posteriorment un Decret de 29 de setembre de 1835 incorporava el poble de Cervià, de manera oficial al partit judicial de Lleida, disgregant-se de la jurisdicció de Montblanc.
Per tant, Cervià s’incorporava definitivament a l’administració provincial de Lleida. Posteriorment, ja al segle XX (1908), quedarà sota el partit judicial de les Borges Blanques, cap de comarca.
Gràcies al diccionario geográfico-estadístico de Pascual Madoz, podem fer un seguiment dels aspectes més importants de la població a mitjans del segle XIX.
Així sabem que hi havia 112 cases distribuïdes en 10 carrers: Albi, Lleida, Pilota, Pallot, Portalet, Nou, Borges, penal, Riu i Major i 1 plaça, la Plaça Major. L’Ajuntament s’ubicava al carrer Major 10. Tenia una escola formada entre 15 i 25 nens dirigida pel primer mestre conegut, Ildefonso Perera. Altres mestres que ens apareixen a mitjans de segle són Mariano Sorolla, Francesc Roger i Josep Vergés.
A la segona meitat de segle es canalitzà l’aigua cap al poble provinent de les “Tapiades”, cap al 1863. Sabem que el 1866 s’inauguraren les cinc fonts públiques que fins fa molt poc temps encara s’hi podien veure: Plaça Major, carrer Lleida, carrer Calvari, carrer Borges i carrer Riu.
Les obres a l’església tingueren continuïtat a partir de 1833 amb successives afegidures d’eixamplament i allargament. També s’hi produí una renovació dels altars.
A finals del segle XIX el cementiri es trasllada a les afores. Podria ser que les obres de construcció comencessin el 1877 i acabessin el 1898, data que encara figura a la porta d’entrada.
El poble rebia el correu de les Borges Blanques. El primer carter del que es tenen notícies data del 1854. Cervià estava comunicat per camins de ferradura amb l’Albi, Juncosa, Ulldemolins, La Pobla de Cérvoles i el Vilosell. Més tard es realitzaren diferents camins de carro cap a Castelldans, l’Albagés i Vinaixa.
La producció econòmica principal de Cervià depenia de la collita de l’oli, malgrat això s’hi produïa blat, ordi i sègol. Això es porta a dir que entre el 1845 i 1850 hi havia tres molins d’oli particulars, que al 1879 ja ascendien a vuit. Cal esmentar, també, que hi existien dos molins de farina i dos o tres fassines dedicades a la producció d’anís, vi i altres tipus d’aiguardent.
No podem oblidar la important activitat ramadera, dedicada a la criança de l’oví, però també del cabrum i del porcí.
L’evolució dels serveis i dels comerços i negocis es prou clara en relació al creixement de la població. D’aquesta manera el 1859 trobem 1 cafeter, 1 farmacèutic, 1 metge, 1 botiga d’aiguardent, 1 paleta, 2 fusters, 1 cirurgià, 3 ferrers i 4 pastissers. L’any 1893 ens trobem amb 2 botigues de teixits, 2 tavernes, 5 cafès, 7 botigues de queviures, 1 farmacèutic, 1 metge, 1 veterinari, 2 carnissers, 5 fusters, 2 ferrers, 7 forns de pa, 1 sastre, 2 barbers, 1 cuber, 1 baster, 3 sabaters i 2 hostalers.
En relació als afers polítics l’única referència és la creació del partit Fusión Republicana a partir de 1897.
L’evolució històrica de Cervià al llarg del segle XX segueix el mateix denominador comú que la resta de pobles de la comarca, de la demarcació de Lleida i de la resta de Catalunya, petites espurnes de llum i de progrés que contrasten amb grans període de foscor, por, resignació i, sobretot, molta supervivència.
No es menys cert, però, que la nostra població adquirirà la fisonomia gairebé actual en aquests anys malgrat que, com a contrast, anirà perdent habitants a marxes forçades.
D’entre les espurnes de llum, pràcticament, aquestes millores coincidiren amb el període de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). Podem destacar el període entre 1910 i 1920. Època en el qual Cervià assolirà el seu sostre veïnal, amb 1.968 ànimes i on es realitzaran importants millores en gairebé tots els àmbits.
D’aquesta manera cal destacar, entre d’altres l’arribada del fluid elèctric després del contracte realitzat el 12 de desembre de 1909 entre l’Ajuntament i el Sr. Camilo Solsona Pellicer de Lleida, per tal d’instal·lar l’enllumenat públic i privat. El març de 1910 se’n feu la inauguració oficial.
S’aconseguí que el correu arribés de forma regular des de l’estació de Vinaixa, a més de poder-ne transportar passatgers. Estem parlant que des del 1913, el Miquel de cal Rafelet en fou el primer encarregat.
A més, entre el 1919 i 1920 s’instal·là la primera estació telefònica.
Seran anys d’una certa regularització educativa, malgrat que a principis de segle l’ensenyament dels nens i nenes encara es continuava fent en cases particulars que no complien el mínim exigit per fer aquesta tasca. No solament això sinó que la situació de l’escolarització era totalment precària al poble. Sabem que dels 23 nois que foren quintats el 1901 només 6 sabien llegir i escriure.
Tenim coneixement que tant nenes com nens passaren per diferents ubicacions: C/ Major 1; C/ Portalet 1; C/ Major 4 o C/ Albi 8.
Els dos mestres que havia a Cervià eren, per als nens, Carles Homedes Pere i Francesca Bertran Vidal per a les nenes.